ACUDIT 21: ELS CARGOLS

Un dia al matí, una home decideix anar a buscar cargols. Després de parlar, o més aviat discutir amb la seva dona, aconsegueix convèncer-la i li promet seriosament que no arribarà tard.

Quan està en camí es troba un vell amic de la infància, que l’invita a prendre unes copes i recordar bons temps. Amb la distracció, l’home s’oblida d’anar a buscar cargols, i es passa tot el dia i la nit de festa amb el seu amic. Quan s’enracorda de bon matí que la seva intenció era anar a buscar cargols al camp, es posa nerviós al pensar que té de tornar a casa.

Llavors, va a una botiga, compra un sac de cargols i quan arriba a la porta de casa seva, escampa els cargols pel terra, toca el timbre i quan  la seva dona obre la porta, el subjecte ordena als cargols:

-Vinga! vinga! que ja fem tard, nois…

ACUDIT 20: EL CANGUR

Què fa un cangur quan té fred?

S’emplena la bossa d’aigua calenta!

QUÈ LI PASSA AL GOS?

Una tarda passejant

vàrem anar al camp,

i  molta estona vam estar jugant

fins que vàrem fotre el camp.

Al cap d’uns dies;

quines coses més estranyes,

notava  pel cos, petites cries

que semblaven aranyes.

No em podia estar quiet

i em rascava i refregava

per tota casa com un ximplet.

Què era allò que em passava?

L’amo mentre dormia al sofà,

va notar un picada a la cama,

que el va fer despertar

i corrents es va treure el pijama.

Tenia les cames ben picades

i el seu enuig no amagava;

caminava fent animalades

i a les puces insultava.

Un cop descobert el dilema;

em van untar amb una loció

que va posar fi al problema

de la meva infestació.

Marta Vilà

AVUI, FAULES I CONTES D'ANIMALS FA 1 ANY

espaidecontes@hotmail .com

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Autor il.lustració: Milo Winter

Cert dia una llebre se’n reia de les potes curtes i de la lentitud al caminar d’una tortuga. Però aquesta rient, va replicar-li:

—Pot que ser que siguis veloç com el vent, però jo et guanyaria en una competició.

I la llebre, totalment segura de que guanyaria, va acceptar el repte, i varen proposar a la guineu que senyalés el camí i la meta.

Va arribar el dia de la cursa, varen sortir les dues alhora. La tortuga mai va deixar de caminar i a poc a poc però constant, avançava tranquil·la fins a la meta. En canvi la llebre, que a estones s’aturava a descansar pel camí, es va quedar dormida. Quan es va despertar, va moure’s el més ràpid que va poder, i va veure com la tortuga arribava la primera al final i obtenia  la victòria.

Moralina:

Amb seguretat, constància i paciència, encara que a vegades semblem lents, obtindrem sempre l’èxit.

Autor: Isop

ACUDIT 19: EL SAFARI DE LLEONS

Es troben dos amics i un li diu a l’altre:

—Què tal et va anar el safari de lleons?

—Molt mogut, t’explico:

—Anava per la sabana, quan de sobte, amagat entre unes mates apareix un enorme lleó mascle. Trec l’escopeta i disparo, però amb els nervis fallo el tret, ho intento per segona vegada i se’m encasqueta, decideixo deixar anar l’escopeta i surto corrents.

L’amic li pregunta:

—I el lleó que feia?

—Em seguia! Veig un petit barranc em llenço per ell  i caic a un riu.

—I el lleó que feia?

—Em seguia! Veig un arbre inclinat i penso, pujaré per ell.

—I el lleó que feia?

—Em seguia! Veig molt lluny una barraca i em dirigeixo a ella.

—I el lleó que feia?

—Collons! Et preocupes més pel lleó que per mi.

ACUDIT.18: VAQUES

-Escolta Paco, les teves vaques fumen?

-No per què?

-Llavors se t’està cremant l’estable.

L’ELEFANT SE SENT FERIT

Un dia l’elefant,

quan anava passejant,

va escoltar darrera seu,

un comentari que li va saber greu:

"Caram! quin cul tan gran,

que té el senyor  elefant!"

Es gira, i veu dos cocodrils rient

i ell s’ho pren molt malament.

Quan arriba a la manada,

li explica a la seva estimada.

"Deixa’ls estar els cocodrils,

si els agafo, en faré pernils!"

"A mi, tal com ets, ja m’agrades";

i tots dos, es fan dolces mirades.

I és que l’amor és tan genial,

que cura qualsevol mal.

Marta Vilà