UN PETIT RESPIR...

Ens retrobem el mes de Setembre. 

Gaudiu de l'Estiu!

LA GARSA TRISTA

Com cada primera, el bosc del pi gros, s’omple de colors, tots els animals estan molt contents, els ocells piulen més que de costum, les abelles s’afanyen a buscar flors i el bosc és  ple de rebombori, tothom és feliç. Tothom menys la Cloti,  la garsa.

La Cloti, no té ganes de sortir del niu i es passa tot el dia plorant. Què li deu passar?

La seva veïna, la senyora mallerenga, ho ha anat a explicar al metge, el mussol.

El mussol, l’examina:

—A veure obre bé el bec, la gola està perfecta, no hi ha cap infecció.

L’observa amb deteniment, les potes, la panxa... li escolta el pit, però no aconsegueix esbrinar el motiu del seu ensopiment.

Amb els dies, la Cloti va empitjorant, es passa tot el dia al niu i porta el cap ben esperrucat, no té ganes ni de pentinar-se.

La senyora mallerenga li porta menjar perquè la Cloti no vol ni  sortir a caçar.

—Escolta, això s’ha d’acabar! No pot ser que no et cuidis, mira quina cara que fas! Avui mateix sortirem a fer un volt, et passaré a buscar d’aquí una estona.

Però quan la senyora mallerenga torna, ella continua igual, amb cara de pocs amics i està feta un mar de llàgrimes.

—No serveixo per a res i ningú m’estima.

—No diguis això —li diu la mallerenga—. Vine! —i li fa una forta abraçada. 

—Tothom té temporades dolentes, però això un dia et passarà, no te’n donaràs ni compte. Em sents? Ets una garsa fantàstica, molt simpàtica i una bona veïna, jo t’estimo molt i els altres animals del bosc també.

El senyor mussol està ben amoïnat i decideix reunir a tots els amics de la Cloti per tal de trobar una solució.

La mallerenga, el cucut i la senyora pica-soques han anat a veure el mussol, són els seus millors amics.

—Escolteu!, —diu el mussol—. La Cloti està molt deprimida, hauríem d’intentar que s’animés una miqueta perquè s’ha aprimat molt i està molt dèbil.

—Jo crec —afegeix el cucut —que si busquem coses brillants que li agraden molt, potser aconseguirem animar-la.

—És una bona pensada! —exclama  la mallerenga.

I  tot d’una es posen tots a buscar pel bosc i demanen ajuda als altres animals. 
Els esquirols han trobat un botó de nacre. És molt bonic i té molts colors. Els pardals una cadena daurada preciosa. I la senyora pica-soques una moneda  molt antiga, l’ha fregada bé  i ara brilla com un raig de sol.

La mallerenga busca per tot els racons del bosc  i tot d’una, troba una atractiva garsa.

"Caram que ben plantat! , pensa. 

—Ep! Bon dia, soc la senyora mallerenga.

—Jo em dic  Rudi i fa pocs dies que he arribat, encara no conec ningú.

—No t’amoïnis. Jo mateixa t’ensenyaré el bosc i et presentaré a tots els meus amics, són bona gent. Ara estem buscant coses brillants per ajudar a una amiga, que està molt trista i entre tots la volem animar. Ens voldries ajudar?

—Coses brillants? Cap problema, jo en tinc un munt!

I tot d’una treu dels seu niu una pila de tresors, una sivella de plata, una arracada i un anell de coure vell. La mallerenga queda bocabadada.

L’endemà, es troben tots sota el pi gros. Caram, quina pila de coses que s’han recollit. Ho han embolicat amb un paper de diari, i ara li van a portar.

La Cloti està  en el seu niu, quan de sobte, rep la sorpresa.          

—Ooooooooohh!, —diu quan obre el regal, es posa molt contenta, tots els animalets estan molt alegres i ella plora d’emoció. Dona les gràcies a tothom, no s’esperava un regal tan magnífic i la companyia de tots els seus amics. Però sent una mica de vergonya quan veu en Rudi, es posa vermella i el cor se li accelera; mai s’havia sentit així.

"Que guapo que és", pensa.

El mateix li passa a en Rudi, la troba tan maca.     

La senyora mallerenga que és molt llesta aviat s’adona del que passa.

"Caram aquets dos s’agraden", sospita. I com qui no vol la cosa, fa que tots dos es facin amics.

La  Cloti és tan feliç al costat d’en  Rudi, ell  és tan amable i simpàtic amb ella. I com que tots dos estan molt enamorats es passen el dia explicant-se coses. Fan una parella fantàstica, i quan estan sols aprofiten per fer-se petonets.

Els amics de la Cloti se’n han adonat de la nova parella, i estan molt contents de veure com l’amor ha canviat la vida de la seva amiga. Ara la Cloti ja no està trista, se la veu tan radiant i feliç.

I per acabar-ho d’arrodonir, només queda que la Cloti i en Rudi culminin la seva relació amb un bon casament. I quan arribi el gran dia, de ben segur que la parella d’enamorats, convidaran a la festa, a tots els seus amics.

Conte i dibuixos:   Marta Vilà

EL PAGÈS I L'ARBRE

En el camp d’un pagès hi havia un arbre estèril que únicament servia de refugi als pardals i a les cigales sorolloses.

El pagès, adonant-se de la seva esterilitat, es va disposar a tallar-lo i va descarregar contra ell la seva destral.

Els pardals i les cigales li varen suplicar que no destruís la seva llar, i així ells podrien cantar i agrair-li el seu gest. Però sense fer-los cas, li va donar un segon cop, i després un tercer.

Esbardellat l’arbre, es va adonar que contenia un rusc d’abelles i va provar i degustar la seva mel, va llençar la destral, i generós es va dedicar a partir de llavors a cuidar l’abre amb gran afany, com si fos sagrat.

Moralina: Molta gent hi ha que només fan un bé si d’ell en recullen un benefici, no per amor i respecte al que és just. Fes el bé sense interès, no perquè d’ell en puguis treure un profit.

Autor: Isop

ACUDIT 13: QUIN ANIMAL ETS?

-Escolta, tu, tu... Quin animal ets?

-Jo sóc  un gos llop.

-I això per què?

-Perquè el meu pare és un gos i la meva mare una lloba.

-Ei! Escolta tu, quin animal ets?

-Jo sóc un os formiguer.

-VINGA VA!

ACUDIT 14: L' ÈXERCIT DE FORMIGUES

Un exèrcit de formigues va avançant per la selva, i de sobte topen amb un elefant.

La formiga líder llança el crit:

-A L’ATAC!

Les formigues ataquen l’enorme elefant, que amb moviments de trompa aconsegueix desfer-se de totes les formigues. Arriba un punt on només es resisteix una formiga aferrada al coll de l’elefant i , des de terra, la resta de formigues comencen a cridar:

-Escanya’l, escanya’l!

ELS DOS LLOPS

Autor Imatge: Serge Melki

En una nit estrellada, un avi cherokee ensenyava als seus nets com havien d’orientar la seva vida, sobre com cadascun de nosaltres construeix, a poc a poc, quin tipus de persona és. Els deia:

«Tota persona té sempre una dura baralla en el seu interior. Una lluita que també existeix dins meu. Un combat terrible entre dos llops. Un és la ira en persona. Qualsevol cosa li provoca un esclat de mal geni. Aquest llop té por perquè és insegur, i encobreix aquesta por amb agressivitat, mentint i atacant a traïció. La ira i l’odi l’envaeixen, l’impedeixen dialogar i l’incapaciten per transformar res. L’altre és bo, pacífic, amorós, serè, humil, generós, compassiu, fidel, bondadós, honest, i ha de lluitar constantment per sobreviure i esforçar-se en cada moment per crear espais de pau, de llibertat, d’afecte, de comprensió. I aquests dos llops també estan lluitant dins vostre, no els noteu?», va concloure l’avi, mirant amb atenció.

Els nets es van quedar pensatius, llavors van sorgir els dubtes. Eren petites qüestions que confirmaven aquesta lluita interior que es produeix ja des la més tendra infància en qualsevol persona, i que convé ajudar a reconèixer i valorar com més aviat millor. Un dels nets, mirant fixament els ulls del seu avi, li va preguntar:

«Avi, és veritat que tots dos són dins nostre, però, al final… quin llop guanyarà?».

L’ancià cherokee simplement els va respondre:

«Aquell a qui jo alimenti».

Conte dels indis Cherokee,
 Amèrica del Nord.

EL ROSSINYOL I L' ORENETA

Va invitar una oreneta a un rossinyol a construir el seu niu  sota el teulat de les cases, i a viure amb els homes tal com feia ella. Però el rossinyol li va contestar:

-No vull reviure records que em varen fer molt de mal, i per això prefereixo allotjar-me en llocs apartats dels homes.

Moralina:

Els béns i els mals rebuts, sempre queden lligats a les circumstàncies que els varen envoltar.

Autor: Isop

ACUDIT 12: EL TIGRE FATXENDA

A la selva hi ha un tigre que és molt fatxenda. Quan veu a un mico, se li acosta, i li diu rugint amb totes les seves forces:

-Quin és el més poderós de tots els animals!

-Tu! Per suposat, ets el més poderós de tots els animals!

El tigre marxa satisfet de si mateix i somrient, quan veu un cérvol; de nou, s’acosta corrent i cridant i li pregunta:

-Digues cérvol miserable! Quin és l’animal més poderós de tots?

El cérvol li diu:

Sense dubte tu!, ets el més poderós dels animals de la selva!

El tigre el deixa en pau i marxa amb la cua ben alta, llavors veu l’elefant. De nou rugeix amb to amenaçador i li pregunta:

-Tu bola de greix! Quin és l’animal més poderós de la selva?

L’elefant, que ja està fart de les tonteries del tigre, el trepitja, llavors l’agafa amb la trompa i comença a estomacar-lo contra els arbres, i per acabar el llença contra una gran roca.

Quan el tigre recupera l’alè, se li acosta i li diu:

-Home, si no sabies la resposta no tenies perquè cabrejar-te!

ACUDIT 11: EL CONCURS D'OCELLS

En un concurs d’ocells li toca el torn a un francès, un anglès i un espanyol:

El francès porta un falcó li treu la caputxa i el deixa volar. En pocs segons quan el falcó està a una gran alçada, es treu una palleta de la butxaca la llença a l’aire, el falcó baixa en picat, agafant una velocitat de 120km, i aconsegueix recollir la palleta abans que aquesta caigui al terra , i li donen 8 punts.

Ara li toca el torn a l’anglès, aquest porta una àguila reial, li treu la caputxa, la deixa volar i quan esta a una gran alçada, es treu una palleta, la parteix en dos i la llença a l’aire, l’àguila baixa en picat a una velocitat de 160 km, i aconsegueix recollir els dos trossets abans que caiguin al terra, i li donen 9 punts.

Li toca el torn a l’espanyol, aquest porta un lloro petitó de casa seva i el sent cridar:

-Treu-me aquesta porqueria del cap no veig res!

El lloro es llença a volar, quan està a una gran altura, l’amo es treu una palleta, la parteix en tres i la llença a l’aire, el lloro baixa en picat agafant la vertiginosa velocitat de 240km i quan es va acostant al terra li crida al seu amo:

-Tira més palla! Tira més palla, poca-solta, que em mato!