LA NATURALESA DE LA MENT

 

Es tractava d’un home que portava moltes hores viatjant a peu i estava realment cansat i suat, sota l’implacable sol de l'Índia. Extenuat i sense poder fer un pas més, es va estirar a descansar sota un exuberant  arbre. El terra era dur i l’home va pensar en lo agradable que seria disposar d’un llit. Va resultar que aquell era un arbre celestial, dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat. Al moment va aparèixer un confortable llit.

L’home es va estirar i gaudia del flonjo matalàs quan va pensar, com desitjaria que algú li donés un massatge a les seves fatigades cames. Pocs segons després, va aparèixer una bonica dona que va començar a fer-li un deliciós massatge. Ja descansat, va tenir gana i va pensar en que bo seria poder degustar una saborós i abundant dinar. A l’acte van aparèixer davant seu els més deliciosos menjars. L’home va menjar fins quedar tip, es sentia feliç i afortunat. De cop el va sorprendre un pensament:

"Mira que si ara apareix un tigre i m’ataca!"

Va aparèixer un tigre i se’l va menjar.

Moralina:

Canviant i descontrolada és la naturalesa de la ment. Aplicat a conèixer-la i dominar-la i dissiparàs el pitjor dels tigres: el que ronda dins d'ella mateixa.

Autor desconegut.

LES LLETRES: D

 

El dofí Aimar

deambula feliç pel mar.

Té al cap una dèria,

ha d’anar Nigèria.

 

Es dirigeix a una festa

però arribar-hi és tota una gesta.

Li han dit: Que  la diada serà sensacional!

I  que tots els espectadors s’ho passaran genial.

Marta Vilà

LA PERDIU I ELS DOS GALLS

Hi havia una vegada un home que tenia dos galls, un dia va comprar una perdiu i la va posar al corral amb els galls, però aquests l’atacaven, la perseguien i no la deixaven en pau. La perdiu pensava que ells actuaven d’aquesta manera perquè ella era d’una espècie diferent i, aquest fet l’entristia.

Uns dies més tard, la perdiu va veure com els galls es barallaven entre si i que cada vegada que es separaven, era perquè algun estava ferit.

Llavors la perdiu va pensar:

"Ja no em queixo de que els galls em maltractin, doncs he vist que ni entre ells mateixos saben viure en pau".

Moralina:

Si alguna vegada arribes a una comunitat on els veïns es barallen, estigues segur, que a tu tampoc et deixaran viure en pau.

Autor: Isop

LES LLETRES: E

 

L’elefant Tobies

sempre diu mentides

i  té  el cap ple de fantasies.

 

Els seus pares el renyen

i li diuen que ha dir la veritat.

I  ell plora i els promet

que no els ha pas enganyat!

Marta Vilà

LA DERROTA DEL REI

 

Hi havia una vegada un rei que va fer penjar un avís: "Al nen capaç de dir-me una bona mentida li donaré un gran premi". Varen escoltar-ho els nobles i oficials de la cort, i els seus fills es varen presentar a explicar tota mena de mentides al rei, però cap li agradava. Just al final va aparèixer un noi pobre.

—I tu, a què has vingut? —li va preguntar el rei.

—El meu pare m’ha enviat a cobrar un deute que Sa Majestat té amb ell.

—Amb el teu pare no tinc cap deute, menteixes —va contestar el rei.

—Si realment he mentit, llavors doni'm el premi.

El rei es va adonar de l'estratègia i va respondre ràpidament:

—Ara que ho penso, tens raó, no has dit cap mentida.

—Si jo no he mentit, llavors pagui'm el seu deute —va dir el noi.

I  d’aquesta manera, al rei no li va quedar més remei que entregar-li el premi, que consistia en una bossa d’or i un cistell de fruita i, així va complir el que havia promès.

Mongòlia

Font: www.uncuentotradicional.com