El lleó que volia fer la guerra

 

En algun moment, el lleó, el rei de la selva, va decidir començar una guerra amb les terres veïnes. Volia estendre el seu regne i governar en llocs més extensos.

Per poder portar a terme la seva idea, tenia de preparar una tropa que fos forta. Va donar l’ordre de reclutar tots els animals que habitaven el seu regne.

Un cop reunits, els va explicar la seva idea i va començar a assignar a cadascun d’ells  un lloc dins el seu exèrcit. Va donar diferents tasques segons la naturalesa de cada animal.

Va escollir l’elefant per encarregar-se de portar les armes sobre el seu llom ample i fort; l’os per la seva gran mida va ser seleccionat per anar al front de l’escamot militar; a la guineu li va donar la tasca d’encarregar-se de la part diplomàtica; i el lleopard, amb la seva gran cautela, entraria per la rereguarda per sorprendre’ls.

Quan la majoria d’animals sabia quina era la seva missió, es va escoltar una veu que deia:

—Oh rei meu, jo li recomanaria que no inclogués ni els rucs, ni a les llebres en aquesta guerra! Els rucs no són gaire espavilats i les llebres són fàcils d’espantar!

El lleó el va interrompre ràpidament  i va contestar:

—Estàs equivocat! Per suposat que formaran part del meu regiment, sense ells no estaríem complets. Els rucs amb els seus brams, seran els que espantin l’enemic i, les llebres amb la seva rapidesa, seran les que entreguin el correu.

Moralina:

Fins i tot una desavantatge es converteix en virtut quan es ben utilitzada.

Autor: Jean de la Fontaine