LA POR

 

Un rei famós pel seu coratge i imparcialitat, va perdre gairebé el seu regne i fins i tot l’últim dels seus soldats com a conseqüència dels violents atacs i saquejos de les tribus bàrbares. No li quedaven més que dos servidors i, el seu palau era l’última fortificació que impedia als conquistadors dominar el seu territori  i esclavitzar els pobles empobrits pel continu assetjament.

Va arribar un dia, en que va saber que els bàrbars avançaven cap a les portes de la ciutat amb la intenció d'envoltar el palau. Diuen que aquella nit, quan varen arribar les notícies de l’avanç enemic, varen veure la por i la responsabilitat reflexades a la cara del monarca, però en cap moment el varen veure abatut per la por.

A l’alba, el rei va ordenar als seus servidors que obrissin totes les portes i finestres i, acte seguit es va instal·lar en una de les seves muralles per observar l’arribada dels invasors. Immutable els va veure avançar fins a l’escalinata del palau.

Però la seva serenitat va pertorbar profundament als bàrbars. Aquests varen suposar que dins els palau els esperava una trampa. Llavors en comptes d’atacar el palau, el cap dels bàrbars va reunir els seus homes i es varen retirar.

El rei llavors va dir als seus servidors:

—Mireu, i no oblideu mai, que una mateixa emoció, la por, a ells els ha impulsat a fugir atemorits i a nosaltres ens ha motivat a mantenir-nos en el nostre lloc, trobant una resposta creativa a una situació tan aterridora.

(Conte Xinès)

 Reflexió:

La por és una reacció que es produeix davant d'un perill imminent. La por ens paralitza i ens bloqueja emocionalment i, fa posar tota la nostra atenció en l’estímul desencadenant.

Hi ha quatre estratègies per enfrontar-se a un estímul amenaçador: 

Immobilitzar-se, amenaçar o atacar, retirar-se, i tractar d’evitar l’atac de l’altre.

La por és una emoció molt útil a l’hora d’escapar dels perills, però no s’ha d’oblidar, que en cas de ser excessiva: dificulta gaudir en moltes ocasions dels petits o grans plaers de la vida.